La divinitat bòvida agrària havia estat comuna a molts pobles de civilitzacions antigues i se’n troben vestigis per moltes cultures asiàtiques, tant continentals com oceàniques, des del vell Japó fins a Madagascar. Els xinesos practiquen ritus agraris relacionats amb el bou divinitzat dels conreus. Cada any a Xang-hai guarneixen un bou de cartró o d’argila tot enflocat de gallarets i de coloraines que és menat per un cec, La gent treu averanys de les collites segons sigui la profusió i varietat de les coloraines i de les galindaines que constitueixen l’ornament. En plena cerimònia la figura s’esbotza i de dins del buc en raja gran abundor de llavors que s’escampen per terra i que la gent sent gran avidesa per recollir a fi d’utilitzar-les per la sembra. La cerimònia és dedicada a Shen Nung, divinitat agrària en forma de bou.
En els cultes de diversos pobles antics figura el sacrifici del bou en ple camp per tal que la sang en vessar-se fertilitzi la terra i asseguri la collita; les banyes i a vegades àdhuc la pell són penjades al cim d’un pal i se les fa objecte de culte i veneració. Les danses, mascarades i jocs de diversos ordres en els quals intervé el bou o bé hi és figurat d’una manera o altra, amb tota probabilitat recorden cultes de caràcter agrari dedicats a aquest quadrúpede elevat a la categoria de divinitat dels camps i dels fruits de la terra, encara que a voltes es presenti sota forma de lluita, possiblement d’origen pre-romà i sense connexió amb els àrabs com s’ha pretès responent al sentit que informa el corpus general de la profusa gamma del costumari carnestolesc. El mateix origen reconeixen el bou que s’havia fet córrer per Corpus, […].
Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada