23 de desembre 2010

És una vergonya! Tots contra el Suprem


Ahir al matí, el Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que imposa el castellà com a llengua vehicular als centres educatius de la Comunitat Autònoma de Catalunya, significant aquest, un nou atac a les institucions autonòmiques i al model d'immersió lingüística. Per denunciar aquesta nova imposició, ahir a les 8 del vespre, es va fer una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, mentre que avui, dijous al vespre, es convoquen concentracions davant de tots els ajuntaments dels Països Catalans per exigir la independència, com a única opció perquè es respectin els nostres drets com a poble. A les nostres comarques, de moment, hi ha confirmades una concentració a les 7 del vespre a la plaça del Mercadal de Reus, a 2/4 de 8 del vespre a la plaça del Blat de Valls, i a les 8 del vespre a la plaça de la Font, de Tarragona.

22 de desembre 2010

Festa de Cap d'Any a la Palma


Com en els darrers anys, i ja en van quatre, el Casal Despertaferro! organitza una festa a la Palma per la nit de Cap d'Any. Una mega revetlla de Cap d'Any que durarà fins a les 7 de la matinada amb Dj's, cotilló i coca amb xocolata, maquinetes que fan fum i colors guais, i beguda a dojo és clar!

Ja podeu adquirir les entrades a 30 euros per als socis a la botiga Batabat Kultur , i a 40 si encara no en sou al Bar Campus, l'Absenta, la Llibreria Gaudí i també a la botiga Batabat Kultur.

Com en els anys passats, tots els diners que es recaptin aniran destinats a les obres de la nova seu, que ja estem a punt d'inaugurar.

Els portadors i portadores del Bou tindran un 25% de descompte en l'entrada.

04 de desembre 2010

El Bou i arròs (paella de menuts de bou) per Jaume Fàbrega


El reconegut crític gastronòmic Jaume Fàbrega al volum tercer de la seva obra La cuina catalana (de nou volums d'Edicions Isard) a l'apartat dels arrossos, a banda d'altres diverses i suculents receptes, té un article dedicat al Bou i arròs.
Fàbrega parla del arròs de bou com un arròs insòlit però tradicional de les comarques de l'Horta del País Valencià. També anomenat com a paella de bou, aquest plat tenia l'origen en les famílies de llauradors que criaven bou, i que quan els portaven a l'escorxador, de torna ens donaven els menuts o les parts menys valorades de la bèstia com seria la gargamella.

La recepta que ens proposa Jaume Fàbrega consisteix en posar una paella amb oli al foc i anar-hi afegint per aquest ordre i fet a trossos: una cabeça d'all, el cor, la gargamella i el fetge. Després de fer-hi una remenada s'hi tira pebre vermell i s'hi afegeix aigua o caldo de bou i un grapat de cigrons. Quan ja ha bullit una estona i s'hi posa l'arròs i es deixa coure vint minuts. Es treu del foc i es serveix al moment perquè no es covi.
També explica que era tradicional que abans de treure l'arròs del foc s'hi posaven fulles d'enciam o d'escarola perquè prenguessin una mica de greix, i aquestes es retiraven al moment de servir. L'arròs de bou té més a veure amb un arròs caldós que no pas amb una paella.

Fàbrega també explica que l'arròs amb bou era també un plat tradicional de la ciutat de Girona el dia de Corpus, i com passava a Reus per Sant Pere, es matava un bou o una vedella i la carn era repartida.

03 de desembre 2010

Bou i arròs com a plat de Nadal al s.XIX

Referències literàries al Bou i arròs III: Baró de Maldà

El Baro de Maldà des de 1769 i fins a la mort el 1819, durant cinquanta anys i amb una regularitat admirable, va escriure un diari que va anomenar Calaix de sastre. Volia copsar tot allò que succeïa al seu voltant i donar-ne notícia, parlant del que es feia a Barcelona el primer dia de l'any explica: "dia que es sol dir de menjar fideu ab sucre, los aprroquians de Santa Maria; que també solen dir de semblants festes, en la taula, de bou i arròs, suvre y canyella".
Veiem doncs com el Bou i arròs era un plat de festa a diversos llocs de Catalunya, talment com a Reus era per Sant Pere, veiem com a Barcelona ho era per les festes de Nadal.

Referències literàries al Bou i arròs II: Reus, Paris y Londres


Una altra referència literària, que ens demostra la popularitat que tenia el bou i arròs avançat el segle XIX, també és en una obra de teatre, també publicada el 1866 i que, a més, fou estrenada al teatre Romea el tres d'abril del mateix any. Es tracta de Reus, Paris y Londres, comedia en dos actes y en vers de Marcial Busquets (1832-1878), traductor i escriptor de comèdies. En les darreres rèpliques d'aquesta comèdia es parla de la Festa Major de Sant Pere:
"-[...] per Sant Pere
qu'es festa major de Reus
[...]
-Hi haurá ball de bastonets
-Y castell de fochs!
- Xiquets!
menjaréu bou ab arrós!
-Es un bocado real!"


Referències literàries al Bou i arròs I: Ganxets y pelacanyas


Gràcies a google books una simple cerca ens permet trobar molta més bibliografia que hores i hores tancats en una biblioteca. Una cerca sobre el plat de la Festa Major de Reus, el Bou i arròs ens ha permès trobar referències en la literatura, fet que demostra que finsa al segle XIX el Bou i arròs gaudia d0una immensa popularitat, si no no hagués estat esmentat.


Una d'aquestes mostres la trobem a Los Ganxets y pelacanyas: primer ensatj poétich-jocos del Cisne vendrellense, una obra publicada el 1866 que fa referència a les tradicional disputes entre Reus i Tarragona.

En aquesta obra de teatre trobem nombroses referències a signes d'identitat de les dues ciutats, i la identitat gastronòmica de Reus és el Bou i arròs. De fer en una escena còmica un reusenc fa asseure a taula uns tarragonins i els convida a menjar Bou i arròs, com si això fos una manera de mortificar-los.
I un personatge de l'obra diu:
"Les grans costums dels ganxets
es fer cocas, bou ab arrós,
anar lo diumenge al trós,
o bè á fer suchs als masets".
De El Bou de Reus

Per aquells que vulgueu llegir el llibre sencer aquí el teniu: