29 de març 2011

Primers passos per recuperar el bou de Valls

Segons explica Vilaweb:

La Turba i El Calçot volen incorporar aquesta figura del bestiari al seguici popular

Les dues entitats vallenques fa mesos que estudien la recuperació d'aquest element del bestiari tradicional vallenc i ara s'han posat d'acord per fer-ho conjuntament. Documentat per primer cop el 27 de maig de 1764, el bou és l'última bèstia tradicional que queda per recuperar a la ciutat.

Segons documenta el Llibre de la Mare de Déu del Lledó, el 27 de maig de 1764 van sortir en cercavila "la mulassa, el dragó, l'osu i el buey" per unes rogatives de pluja. És la primera vegada que trobem documentat el bou de Valls. Després de molt de temps desaparegut, podria tornar al carrer de la mà del Casal Popular La Turba i de la Colla Gegantera El Calçot de l'AAEET. "Al Casal fa temps que tenim la inquietud de participar més intensament en el seguici popular de Valls, i hem decidit unir esforços i fer-ho conjuntament", ha explicat aquest dilluns Joan Francesc Leiva, en representació de La Turba.

Les dues entitats prenen com a model de referència les festes tradicionals de Vilafranca, Vilanova o Tarragona, on el seguici està més diversificat que a Valls. "Creiem que el seguici pot ser més variat i més ric si hi participa més gent i més entitats", opina Josep M. Ollé, vicepresident del Calçot. La colla gegantera de l'AAEET fins ara no pot participar al seguici popular perquè només hi surten els elements documentats com a tradicionals.

El procés de recuperació del bou tot just està en procés de gestació: les dues entitats encara no en tenen cap esbós ni han buscat la música per al ball, però afronten l'escomesa "amb molta il·lusió". Un dels primers passos que faran serà el de parlar amb la Regidoria de Cultura per aconseguir part del finançament, ja que, segons ha explicat Ollé, "l'Ajuntament dóna subvencions per recuperar elements tradicionals". La previsió que fan les entitats és d'estrenar el bou per la festa major de Sant Joan del 2012.

27 de març 2011

Acte de suport a la immersió lingüística

Òmnium Cultural i altres entitats aplegades a la Plataforma Somescola.cat organitzen el dia 5 d'abril de 2011, a les 8 h del vespre, al Saló Noble del Palau Bofarull de Reus (carrer de Llovera, 15), un acte de suport a la immersió lingüística com a resposta a les darreres sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya.

23 de març 2011

Reus sempre en negatiu, carta al Diari de Tarragona que sabem que no serà publicada

Sembla que al Diari de Tarragona costa de llegir-hi les activitats de la intensa vida cultural, social i econòmica de la nostra ciutat. Per mostra: la setmana passada es va presentar a l’Arxiu un bou de foc del segle XIX, una troballa singular i irrepetible, i al Diari ni una ratlla. Tres quarts del mateix amb tantes i tantes convocatòries ciutadanes que es resolen amb peces curtes i no a tota pàgina: Reus viu el vi, el 150 aniversari del Centre de Lectura, activitats teatrals dels grups de la ciutat... el Diari sempre troba prioritàries les rabietes de dos rondinaires que no pas la feina de dotzenes de persones. Precisament això ha passat el dia 22 de març on es parla d’unes suposades queixes veïnals per les “festes” del Casal Despertaferro, i en concret fan referència a una festa al carrer. La periodista Maria Pedrerol no explica que les dates que explica que són les queixes era Carnaval, i que, de fet, era la cercavila del cantaval que organitzaven vuit entitats culturals de la ciutat, entre les quals la que en formo part, tampoc diu que la festa va acabar a les 9 del vespre amb un sopar a l’interior del Casal, i no a dos quarts d’una. En consonància amb aquest zel de les queixes veïnals el Diari també hauria de recollir periòdicament les queixes dels veïns del Passeig per on passa la rua de lluïment, però curiosment com que les entitats que ho organitzen no tenen un tint catalanista, llavors això no és un problema.
El Diari no pregunta als agraviats si han intentat parlar amb el Casal Despertaferro d’aquesta problemàtica, ja que el civisme és diàleg i no queixa constant. Però en aquest cas, pel Diari això tampoc és notícia.

18 de març 2011

Presentació del Bou de foc

Avui s'ha presentat el bou de foc, entre d'altra informació trobada entre papers antics de ca l'Espinós
Us deixem unes fotos i el text que Carrutxa ha preparat per a l'ocasió.

L’any 2010 es localitzà, al recinte de l’antic taller de la Pirotècnia Espinós de Reus, un bou de foc. Aquests són carcasses de fusta o metàl·liques que imiten, aproximadament, la forma d’un bou, si més no, explícita en el cap. Es solia portar a les espatlles, per sota, o des de l’exterior. Podia evolucionar pels carrers, movent-se entre el públic, amb pirotècnia al cap i al llom o restar plantat al mig de la plaça. S’encenia i tot seguit començava a aviar correcames o carretilles, mentre cremaven les fonts d’espurnes i les rodes de foc que portava al damunt. Sovint aquests animals festius eren propietat de les mateixes empreses pirotècniques i es deixaven a les colles de joves i comissions de festes amb la compra del corresponent material pirotècnic.
L’ús de bous amb pirotècnia podria derivar d’antigues pràctiques amb l’animal viu embolat.
No tenim dades concretes sobre l’ús d’aquesta peça, testimoni d’una pràctica prou comuna de jugar amb el foc que avui és ben present a les festes majors, en el que anomenem correfocs, amb diables i figures del bestiari festiu.
CARRUTXA





16 de març 2011

Trobat el Bou de foc, l'avi del Bou de Reus


Gràcies a la excel·lent feina del Marc Navarro (IMAC) i l'(in)combustible Salvador Palomar (Arxiu) als terrenys de l'antic taller de la Pirotècnia Espinós, a finals de l'estiu passat, es va trobar, entre molt d'altre material pirotècnic, un bou de foc.

El Marc i el Salvador estaven fent una recerca sobre la Pirotècnia Espinós, fundada el 1868, i la seva relació amb la festa d'aquella data ençà. Precisament els resultats d'aquesta recerca els faran públics aquest dijous 17 de març a les 19:30 a l'Arxiu i una mostra del fons documental, dins el cicle «El document del mes»..

Naltros, por la cuenta que nos trae, ens fixem en la cirereta de l'estudi, el Bou de foc que han trobat, un vestigi palpable que han trobat del passat dels bous festius a la nostra ciutat. Ens fa una especial il·lusió veure que a través de la creació del Bou de Reus l'any 2004 havíem recuperat, sense saber-ho l’esperit d’un element de la ciutat. Normalment les coses van al revés, es troba un document i es recrea. Sí que sabíem que des del 1343 hi havia hagut bous a Reus, però teníem el convenciment que eren bous vius i no pas figures creades per la mà de l'home. Aquest bou de Reus ha estat una troballa inesperada.


No només això, sinó que la troballa del bou de foc reforça la nostra legitimitat d'existir. No som cap invent com ens han dit més d'una vegada, fins i tot gent amb "reputació" d'intel·lectual. Tot i que  estem convençuts  que pel sol fet d'haver decidit existir ja tenim tota la legitimitat del món, però sempre et dóna una alegria saber que la història et dóna la raó. I de fet el bou de foc i el Bou de Reus tenen paral·lelismes:


Òbviament que un paral·lelisme seria la forma: els dos són bous. La segona és que, malgrat que no es demostri el contrari, cap dels dos no ha desfilat a les professons, fent que hi hagi festa popular i tradicional a banda del Seguici oficial. La tercera és que cap dels dos pertany al Municipi, de manera que no han quedat a les ordres dels polítics de torn sinó exclusivament a les mans de les persones que els treuen. En canvi el bou de foc, bàsicament porta pirotècnia, mentre que el Bou de Reus no ha estat pensat per ser una bèstia de foc, malgrat que una nit a l’any, per barraques, faci una excepció.


Què és un bou de foc i com funciona ho podeu llegir en aquest anterior post que enllacem aquí.

 
Parlant de futur, la intenció és que el bou de foc, o una rèplica rejovenida, aviat torni a campar pels carrers i places de Reus. En un principi la colla del Bou, tal com ens pertoca en temes bovins, havíem plantejat assumir aquesta fita, però evidentment estaríem disposats a parlar, col·laborar o cedir el pas si així es veu convenient, a qualsevol colla de gent que volgués fer seu aquest nou repte festiu.

I tot esperant que ja sigui demà per anar a veure altra vegada el bou de foc, aquesta vegada ja restaurat, tornem a felicitar al Navarro i al Palomar, felicitar i donar les gràcies per la troballa.



Per cert, si sou de Catalunya Caixa i voleu ajudar a la recuperació del Bou de foc. Voteu-nos!!!