07 d’agost 2014

La bèstia de la festa

Un altre apunt a La Teiera del Palomar que cal repassar, Posted on 

Des d’aquest dimarts, 10 de juny, i fins al 27, a l’espai de la plaça de la Llibertat del Museu de Reus es pot veure, al costat de l’exposició «Ara toca festa», una mostra sobre el Bou de Reus, que aquest any celebra el seu desè aniversari.
cartell-bou-A3
Aquesta petita mostra, que inclou la presència del Bou, vol apropar-nos a la importància d’aquest animal a la nostra tradició cultural, amb algunes notícies sobre els costums festius reusencs relacionats amb la bèstia, com el bou enflocat o el bou i arròs com a àpat característic de les celebracions reusenques. Ens parla també de la figura del Bou festiu, bastit el 2004 per iniciativa d’una colla de joves vinculats al Casal Despertaferro, obra de Manel Llauradó.
El Bou de Reus és una bèstia festiva que participa a les festes majors, amb personalitat pròpia i actes específics. La colla, a més, ha impulsat altres activitats, com la recuperació delbou i arròs com a menjar típic de Sant Pere, organitzant un sopar popular, la participació en la festa dels Innocents o en el Carnaval, l’organització d’una rifa de panellets i confitura per Tots Sants…, a banda de realitzar nombroses sortides a Reus i altres poblacions. Un component que defineix el Bou de Reus és la seva implicació reivindicativa, nacional i social, com a colla festiva, participant en les manifestacions de la Diada de l’Onze de Setembre i altres mobilitzacions populars.
Com és habitual en l’associacionisme festiu contemporani, el Bou ha generat productes de referència, com samarretes o, enguany, la figura de goma, que s’afegeix a les reproduccions ja existents d’elements de la nostra festa major. La mostra també inclou una projecció d’imatges que fan un repàs a la trajectòria d’aquests deu anys. L’exposició es pot visitar, de dimarts a divendres, de 5 a 8 de la tarda. Els dissabtes, matí i tarda, d’11 a 2 i de 5 a 8. L’entrada és lliure.
expoboureus
En alguns moments el Bou no hi serà per a poder participar a la festa al carrer, però al voltant de la diada de Sant Joan estarà acompanyat del Bou de Mesa (Occitània), una de les figures més antigues del bestiari europeu, que ha estat convidat amb motiu dels 10 anys del Bou de Reus.

04 d’agost 2014

Bous al carrer, amb arròs o foc, a la festa reusenca

Un altre article de Salvador Palomar que cal recuperar

El bou és un dels animals protagonistes d’una festa major, la de Reus, que no té –des de fa segles– costum de treure bous vius al carrer. La figura hi és present, però, com a carcassa zoomòrfica i com a ingredient de l’àpat típic de la celebració.
El Bou de Reus celebra enguany el seu desè aniversari. Construït el 2004 per iniciativa d’una colla de joves del Casal Despertaferro, participa a la festa sense formar part del seguici de completes ni anar a la professó: surt a la cercavila del Masclet i realitza el seu propi Correbars, on la colla atorga, a més, dues distincions: la gorra de portador, en positiu, i la cagarada, amb esperit crític.
Com que això dels honors i les distincions ha fet fortuna a la nostra festa, a la colla li arriben enguany diversos esments de reconeixement de la feina realitzada en aquesta dècada, que passa també per haver recuperat i posat a taula el bou i arròs com a plat característic de les grans festes reusenques.
bougoma
La reproducció del Bou de Reus en goma, novetat d’enguany
Fins al divendres 27, en horari de tarda, encara podeu visitar al Museu de Reus (Espai Pl. de la Llibertat) la mostra «La bèstia de la festa», com a complement de l’exposició «Ara toca festa». Allí trobareu al Bou quan no sigui al carrer, fet que sovintejarà en els propers dies. Com a mínim, té previst sortir el dimarts 24, a la tarda, acompanyat del Bou de Mesa (Occitània), convidat a la nostra festa, participant, després del pregó, en la cercavila del Masclet. L’endemà, també a la tarda, ambdues bèsties protagonitzaran el Correbars. I el divendres 27, a la nit, tindrà lloc el sopar popular de bou i arròs, a la plaça d’Evarist Fàbregas.
Aquest cap de setmana ja hem tingut uns altres bous al carrer, el dissabte. Dos bous de foc i una vedella –que és la germana petita del Bou de Reus, però amb pirotècnia– que han ballat a la plaça del Mercadal, amb música en viu. L’actuació dels Bous de foc i de la Vedella no és un correfoc, però està esdevenint un ritual d’iniciació per a molta canalla. Efectivament, hom pot contemplar des de la vora de la plaça, sense gaire perill de cremar-se les evolucions de les bèsties de foc –sobretot quan fan les enceses més espectaculars– o atrevir-se a entrar al mig de la plaça i a córrer amb el foc més lent, d’espurnes i sense tro que empren a estones. I fer pedagogia del joc amb el foc en una ciutat on alguns correfocs s’estavellen amb la indiferència del públic és important.
La nit de Sant Joan, Bous i Vedella tornaran a sortir. Els primers, a la Cercavila de Foc pels carrers del nucli antic. La Vedella, a barraques.

01 d’agost 2014

Un bou molt gros, per Salvador Palomar

Un imprescindicle article del Salvador Palomar per entendre què va ser el Sant Pere 2014 pel Bou:


Si aquesta tarda de l’endemà de Sant Joan aneu pels carrers del nucli antic reusenc, us trobareu fent cercavila el Bou de Reus i atorgant les seves populars gorres de portador i cagarada a les persones que han fet els mèrits corresponents. Enguany l’acompanya, amb motiu del desè aniversari de la bèstia, el Bou –Buòu, en occità– de la vila llenguadociana de Mesa, que ja va sortir ahir a la tarda amb motiu del pregó i la tronada al Mercadal, i la cercavila del Masclet.
Si us apropeu al Bou de Mesa us semblarà un animal festiu molt gran i absolutament contemporani en la seva factura: cap fet de fibra, banyes molt llargues, estructura metàl·lica –pesa uns tres-cents quilos–, coll extensible i un sistema de cordes i politges que li permet obrir i tancar la boca —obrir-la exageradament i tancar-la amb energia, fent soroll amb un cop sec. Al Bou de Mesa l’acompanya un conductor –un personatge amb una indumentària de color blanc prou comuna en el folklore– i un timbaler. A casa també el pot acompanyar una persona que fa sonar un petita bóta coberta per una pell, travessada per una corda que, en ser fregada, produeix un so semblant al mugit del bou.
Guarnit amb flocs i cintes amb els colors de la bandera francesa –algun dia us apuntaré les meves reflexions sobre el fet d’emprar els colors de les banderes en les figures del folklore, però ara seria canviar de tema–, mogut i aixecat per una colla d’esforçats xicots que, per la seva indumentària, poden recordar un equip esportiu, el Bou de Mesa és una bestia festiva impressionant, magnífica.
Si ens aturem a pensar en les característiques de l’animal, més enllà dels materials, trobem que és d’una tradicionalitat absoluta: cos arrodonit que es pot moure a nivell de terra –ara amb rodes– o aixecat sobre les espatlles i a força de braços pels seus portadors, coll extensible, boca que s’obre i tanca des de dins amb unes cordes… De fet, és una descripció que podria aplicar-se a una cucafera o a la nostra Mulassa, que, per les descripcions que temin i pel mecanisme que conserva al seu interior, funcionava de forma semblant. Aquest bou respon, efectivament, al model antic de bestiari festiu del qual participen figures d’arreu d’Europa.












El Bou de Mesa –Mèze, en francès, si ho voleu cercar als mapes– és una de les figures del bestiari festiu europeu més antigues. Es coneix la seva existència des del segle XIII, tot i que la llegenda situa els seus orígens en el primer segle de la nostra era.
El comportament de l’animal a la festa és d’allò més popular: brama, corre, arrambla i proposa jocs prou divertits, com menjar-se la canalla i les xiques –també a algun membre de la colla del bou reusenc, com es va poder comprovar–, ja que la forma com obre la boca permet el pas cap a l’interior de la figura per dins del coll de roba. Si algú vol sentir-se Patufet i fer cap a la panxa del bou, ho pot provar.
Espectacular en les seves evolucions, sobretot quan el seu conductor s’enfila al damunt i la bèstia s’alça, el bou llenguadocià omple –això segur– els carrers del centre de la vila amb la seva presència. El podeu veure també al Museu (Espai Pl. de la Llibertat), on hi ha també la mostra sobre el Bou de Reus: avui, abans de la seva sortida al carrer i demà, dijous 26, a la tarda.